La salvatge

Dorothy —catorze anys, cabells vermells, cara pigada— irromp a la vida de Joaquim Simon —un sexagenari ric i divorciat—, que decideix convertir aquella «salvatge» vinguda d’Amèrica en una noia modèlica i perfecta segons els seus ideals maçònics. La relació que s’estableix entre protector i protegida seguirà un procés ascendent d’interdependència afectiva i domini vital que desembocarà en una pèrdua d’identitat per part d’ella i en un amor obsessiu i possessiu per part d’ell. La nova casa de Dorothy —ara Dolores— esdevindrà una autèntica presó on una estranya mena de vida i d’horror s’anirà imposant sense compassió. La salvatge (Elegia de Dolores Mendoza), guanyadora del Premi Sant Jordi de novel·la 1993, mostra de nou la capacitat d’Isabel-Clara Simó per crear una història que captiva el lector des de la primera pàgina, aquest cop a partir d’una original i crua recreació del mite de Pigmalió.